Diari de Girona - Divendres, 11 de desembre - 1992
Texto: Rosa Gil


Francisca Mompó: «La pintura no es pot fer òrfena de res, surt de la pintura»


Assumir i prendre l'herencia dels informalistes té elseu risc: pots quedar-te amb allo fet, sense retrobar noves vies. Aquest no és, però, el cas de Francisca Mompó, que ha trobat en l'informalisme materic un dels moviments més significalius de la historia de l'art recent a Espanya; una via de partida que l'ha portat a l'experimenlació i a la recerca constant. Amb les seves pinlures, Mompó ens demostra que amb l'informalisme no esta encara tot dit, que el moviment no és caduc i que encara pot deparar sorpreses. Ara, i fins al 10 de gener, una exposició d'aquesta artista valenciana es pot veure al centre d'art contemporani Espais.
La seva es una obra atapeïda de materials: encáustica, oli, aquarel.la, emulsions ... materials qu'ella porta finsa l'atapeïment. Res a veure amb la seva aparença fragil, la seva pintura és forta, potent i sorprenent. Cada pas dins l'exposició es una nova troballa, Pero allò que sorpren, a part de l'obra, és que Francisca Mompó té les coses clares, molt clares.

- No vull deixar de costat aixo que dius de l'informalisme perque és veritat; jo l'he elegit. Es així aue vull dir-te aue jo parteixo de la idea que la pintura no es pot fer órfena de res. La pintura surt de la pintura i tota la informació que jo tinc de la meva experíencia, d'haver llegit sobre pintura, de veure pintura, de viatges per veure pintura ... tot aixo ho tinc acumulat.. Llavors és una acumulació, com una especie de magma que s'ha fet en el meu cap. Jo ho trec, llavors faig una elecció; no vull sortir del buit, he de sortir de la pintura perque és d'on surt la pintura, i tota la resta és mentida. Llavors elegeixo l'informalisme materic.

Per que precisament el materic?Per què no ha optat per l'informalisme gleslual?

- Perque el materic correspon també a la meva manera de ser; el gestual m'interessa menys. Amb l'informalisme materic descobreixo el que realment s'adequa a mi mateixa, per no posar-me amb un carrer sense sortida. L'informalisme materic em dóna la possibilitat de moure'm amb soltesa.

- La teva pintura és, doncs, fruit principament d'allò acumulal i de la teva forma de ser?

- Sí, en un príncipi, sí. Ara, cal desenrotllar-lo, continuar treballant per veure que passa. S'ha de tenir en compte que jo, com a pintora, al públic sorgeixo en dues exposicions; he estat pintant jo, pero no he ensenyat res perque considerava que el que obtenia no era de qualitat suficient. Llavors la decisió d'ensenyar l'obra és molt pensada.

- Els materiats,que empra per executar la seva obra, no són actualment molt comuns per la dificultar que representa treballar-los, tot i que alguns són també herencia de l'informalisme?

- Sí, a part de les emulsions asfaltiques o l'acumulació de materia. que corresponen a l'informalisme, trio també una materia que els informalistes no fan s'ervir per res: l'encaustica, que correspon més a alguns pintors dels anys seixanta, especialment Jasper Jons, que és de fet el qui repren la tecnica i la torna a ensenyar al públic. He elegit aquestes dues tecniques de moment i aquesta exposició es pot dir que es el resultat de l'experiencia amb aquests materials.

- Una experiencia que ha donat molt de si, Aquí només hi ha d'háver una petita mostra de tot allo experimentat.

- En un príncipi he de veure que puc fer amb aquests materials, fer-los parlar una mica. Puc trencar-los, ratllar-los, fer-los relliscar, provar a veure que passa, i és aquest tipus d'experiencia la que et posa en marxa. A partir~d'aquí vas seleccionant, vas alineant allo que pots pensar que té més deutes, i vas agafant el que realment trobes. Per aixo en pintura sempre es parteix de la practica; pots tenir un plantejament teoric pero la practica és importantíssima. '

- Has arribat ja al límit d'experimentació amb aquests materials?

- Aquests materiáls tenen una gran virtut i és que són envoltánts, són suggerents; llavors la materia sempre té aquesta capacitat, però si és negra o és blanca, que són els dos límits del color, encara té més aquesta capacitat. El negre per misteriós i el blanc perque sembla que ho explica tot.

- Blanc i negre són dos pols ben diferents, dos límits dislants.

- Sí, estan en els límits quasi de les gammes dels colors i tenen la rotunditat aquesta que donen el negre i el blanc. Rotunditat d'imatge, de cop visual. Segurament els meus projectes de futur giraran a l'entorn del blanc i el negre, que també és una herencia informalista.

- Tornem a parlar de nou de l'informalisme,

- Es que hi ha una cosa amb l'informalisme: si es pensa quin ha estat el moviment espanyol més important a partir dels últims trenta anys. no n'hi ha cap més, i jo vull tenir unes arrels molt clares en la cultura pictorica. No vull inventar, no vull que sigui orfe, perque a més aixo és fals, i em perdria. Has de tenir molt clar que tu has d'entrar en un terreny on vegis que hi ha possibilitats d'explotació, on vegis que pots fer una investigació que et duri un temps;

- Darrerament s'ha parlát molt del fet que no s'inventa res de'nou en pintura i, tot i que se'n parla, són pocs els que reconéixen que no inventen. La seva posició es, sortosament, atípica.

- Crec que la meva és una posició reflexiva sobre la pintura. No hi ha res de nou, hi ha moltes coses que semblen noves pero que tenen un deute amb Duchamp, amb el surrealisme. Es que tot és aquí, és molt facil,trobar els pares de tot. Llavors,per que no assumir-ho? Es així, res no surt de res. Un cantant d'opera necessita coneixer els autors que han escrit les òperes, necessita tenir una preparació musical... no s'inventa l'opera, i amb la pintura pasa el mateix. És pensar on ets i que hi ha aquí, que és un bagatge meravellós, i a partir d'aquí mirar de veure que pots dir.

- Parlavem de blanc i negre; pero l'obra que hi ha, a l'entrada, d'un verd rotund, no ens fa preveure el que trobarem a dins.

- Es possible que quan veus l'exposició penjada, és una realitat que et situa realment on estas, perque a l'estudi veus les coses pero fins que no les veus penjades no pots fer un resum, oi? A partir que he vist penjada l'obra, m'he adonat de la importancia iconografica que tenen el blanc i el negre, a pesar que ja ho sabia, pero ho confirmes. Llavors t'adones que en el treball et trobes amb diferents camins, diversos vessants pels quals pots anar: el verd és un camí pel qual púc anar. Aquest quadre té una historia, considero que és un quadre ben fet, esta ben explicat, i és rotund. Quan et surt un quadre així, relegar-lo és una mica fort, no? Es un joc que obre un camí on un dia puc entrar, però que de moment deixo obert, perque ara estic més emborratxada amb aquestes coses ,de l'encaustica blanca i amb les emulsions asfaltiques.



Title